Eduardo
Pedreira és l'entrenador de l'històric club català Círcol
Catòlic de Badalona, actualment a Primera Catalana. La temporada passada
entrenava al Júnior masculí del CB Cornellà. 1 any abans
portava els júniors de primer any de la nostra entitat i prèviament
havia entrenat a d'altres clubs catalans com l'Olesa o el CB Prat. Com a jugador
es va formar a les categories inferiors de La Salle Bonanova. En aquest interessant
article d'opinió ens parla sobre el planter del CB Cornellà i el
tipus de jugador que ha de formar un club no-ACB i per a quina categoria crea
jugadors els equips ACB.
LA
GENERACIÓ DEL 84 I D’ALTRES
M’agradaria exposar
el meu punt de vista, basat en l’experiència durant els anys que he
treballat per a un dels millors planters de Catalunya de bàsquet de formació,
el del C.B. Cornellà, en relació a l’evolució que han
seguit els jugadors formats al club, i d’altres, durant diferents generacions.
Si
observem les generacions des de la del 79 fins la del 86 crec que es poden diferenciar
clarament dos grups respecte a la selecció i l’evolució dels
jugadors.
Jugadors petits: Les diferències entre petits
formats en clubs ACB i no-ACB en edats de formació, al meu parer, no és
molt gran. El motiu és degut a que en aquestes edats apareix a cada generació
un ampli ventall de possibilitats, potser uns 50 jugadors de qualitat per fornada
a Catalunya. Aquest nombrós grup de jugadors amplia el marge d’equivocació
dels clubs ACB al seleccionar els seus fitxatges amb bases i escortes, ja sigui
pel rendiment present o per futur potencial evolutiu.
És important
considerar que un petit d’un club no-ACB juga més minuts, partits
més igualats i amb la responsibilitat de prendre decisions en moments calents
dels últims minuts. En un club ACB això no és possible ja
que les reponsibilitats i els minuts estan molt més repartides. Aquesta
circumstància és un clar avantatge per l’evolució dels
no-ACB.
Jugadors grans: Aquí resideix la gran diferència
entre planters ACB i no-ACB. El nombre d’aquests jugadors per generació
és molt més reduït i, excepte excepcions, aquests jugadors
acaben jugant a les categories inferiors dels clubs ACB més aviat o més
tard. No cal recordar que el planter del C.B. Cornellà no conta, habitualment,
amb aquests tipus de jugadors.
Les qüestions arribats a aquest punt
són : Quin tipus de jugadors forma un club no-ACB ? Per a quines
categories ? LEB, LEB II, EBA…? Té més possibilitats d’arribar
a l’èlit un jugador d’un no-ACB?
Abans de respondre a aquestes
preguntes m’agradaria aportar un curiós exemple d’un històric
rival del primer equip, el C. B. Valls. La plantilla de l’equip de Tarragona
està formada per un americà, un veneçolà, un portugués
i nou jugadors catalans; cinc d’ells formats al F.C. Barcelona (Grimau, Ros,
Sabartés, Silva, Bordas), un del Caprabo Lleida (Rivas), un del ex ACB
IFA Granollers (Paricio), un del C.B. Tarragona (Tombas) i un del propi C.B. Valls
(JJ. Miguel). Aquest exemple ens fa pensar en quin tipus de jugadors forma un
planter ACB, per ACB? per LEB?...
Centrant-nos en les categories inferiors
del C.B. Cornellà, la primera generació que va arribar a sènior
“en condicions” va ser la que va assolir els ascensos del segon equip
del club de la 2ª Catalana fins a la lliga EBA. La decepció va ser
al comprovar que, anys després, cap d’aquells jugadors ha pogut fer-se
un lloc al primer equip de LEB 2 i veure com molts d’ells estan jugant a
gran nivell a EBA i Copa Castalunya.
La següent generació,que
va aconseguir nombrosos èxits en categories inferiors, acaba d’arribar
a sènior i està buscant el seu espai. En la meva opinió,
aquests jugadors no tenen res a envejar als formats als clubs ACB de la seva mateixa
edat.
A Cornellà sempre sortiran menys jugadors d’èlit
però sempre apareixen sobretot bases i escortes –puntualment algun
home gran– formats al club amb molts més minuts i protagonisme que
els d’ACB.
El problema dels jugadors de Cornellà, i dels no-ACB,
és que “en general” són menys reconeguts i tenen menys
valoració per part dels seleccionadors, agents i entrenadors d’èlit
que els “famosos” jugadors formats als planters ACB encara que el rendiment
i formació dels primers és superior als segons. Dic “en general”
ja que cal destacar glorioses excepcions com Pau López (selecció
espanyola júnior generació del 84), Alfonso Fernández, Carlos
Fernández i Arturo Pellicer (selecció catalana cadet de les generacions
del 85, 86 i 87 respectivament) amb excelents prestacions tots ells.
Els
jugadors del C.B. Cornellà comencen a destacar i, si es continua treballant
bé amb ells, encara ho faran més.
EDUARDO PEDREIRA SANTOS
Entrenador del Círcol Catòlic de Badalona
Volver a la 'home'
