Brito:
"Ara el que em faria més il.lusió és
ser campiona d'Espanya amb el Cornellà"
Degà: “Catalunya té una
mentalitat guanyadora i això dóna moltes possibilitats
d’èxit”
La Nora Brito i la Neus Dagà
ja poden presumir, amb només quinze anys, de ser
campiones d’Espanya. Ho van aconseguir en el passat
campionat cadet femení de seleccions autonòmiques
disputat a Santiago de Compostela. Les dues joves promeses
de la cantera del Cornellà van contribuir a que Catalunya
mantingués la seva hegemonia en la categoria sumant
el dotzè títol en el palmarès de la
competició. Les jugadores de Ferran Martínez
es mostren satisfetes per l’èxit aconseguit,
però continuen mantenint els peus a terra, tal i
com ens demostren en la següent xerrada que vam tenir
amb elles:
Què se sent guanyant un campionat d’Espanya?
Neus: Molta il·lusió perquè
vam estar treballant fort tots els dies per aconseguir-ho.
Em sento molt contenta.
Nora: És una experiència per recordar.
Costa molt arribar a disputar un campionat com aquest
i per això fa especial il·lusió jugar
tots els partits i, a més, poder ser campiones
d’Espanya a la nostra edat.
Dóna una satisfacció especial derrotar
la selecció de Madrid a la final?
Neus: Doncs sí, perquè ja només
pel fet de ser Madrid crec que és el millor rival
que ens podia tocar per disputar la final.
Nora: Era la millor final possible, sens dubte.
Aquests tipus de duels són sempre interessants
per la gran rivalitat que existeix.
De fet és la única selecció que
us va plantar realment cara...
Neus: Euskadi i Castella-Lleó tampoc ens
van posar les coses gens fàcils... Però
estic d’acord en que la selecció de Madrid
va ser la que ens va donar més problemes.
Nora: Jo també penso el mateix.
Vau veure perillar la final en algun moment?
Neus: Sí, perquè portàvem
una avantatja de nou o deu punts i en el tercer quart
ens van empatar el partit després d’encistellar
una sèrie de triples. Teníem confiança,
però en un moment així penses que igual
se’t pot escapar el partit.
Nora: La primera part va ser bastant tranquil·la,
però en el tercer quart vam patir quan vam veure
que ens començaven a remuntar. Encara que hi havia
alguna cosa dins meu que em deia que guanyaríem.
No podíem perdre després de tot el que ens
havíem esforçat.
Quina és la clau per ser el millor combinat
any rera any?
Neus: Tenim una bona defensa i, a diferència
d’altres seleccions, un gran contraatac perquè
correm molt. Però jo destacaria, per damunt de
tot, la mentalitat.
Nora: Estic d’acord. Catalunya té una
mentalitat guanyadora i això et dóna moltes
més possibilitats d’èxit.
Què fareu si algun dia heu d’escollir
entre jugar amb Catalunya o amb Espanya?
Neus: Jo, sens dubte, escolliria Catalunya. Sincerament
em motiva més defensar Catalunya que no pas Espanya.
Nora: Catalunya també seria la meva primera
opció.
Nora, com portaves els nervis abans de disputar la
final?
Estava una mica nerviosa pel fet de ser una final, on
sempre t’hi jugues molt, però quan vaig començar
a jugar ja em vaig relaxar més. Encara que en el
tercer quart, amb la remuntada d’elles, van tornar
els nervis...
Neus, et deuria decebre no poder participar en la final
després d'haver jugat regularment durant els partits
anteriors.
Doncs sí, perquè la veritat és que
tenia moltes ganes de jugar-la.
Després de la fita aconseguida, quina és
la vostra següent aspiració?
Neus: Seguir jugant, trobar-me a gust i arribar
el més a dalt possible. La veritat és que,
per ara, jugar un campionat amb Espanya no m’interessa
gaire.
Nora: A mi m’agradaria molt poder ser campiona
d’Espanya amb el Cornellà, em faria molta
il·lusió.
Quina valoració feu del que porteu de temporada
en el vostre club?
Neus: Veig que anem evolucionant molt bé
i que cada vegada ens falta menys per arribar al nostre
millor nivell.
Nora: Crec que portem un bon ritme i que si seguim
així podem arribar a algun lloc.
Us agradaria dedicar-vos professionalment al bàsquet?
Neus: Sóc conscient de que és molt
difícil arribar el més alt, però
m’agradaria intentar-ho i poder-hi jugar algun dia.
Nora: A mi també m’agradaria però
també sé que és molt difícil.
Jo ara tinc el bàsquet com a ‘hobby’
i prefereixo no pensar a llarg termini. Ara com ara no
penso guanyar-me la vida amb el bàsquet.
Daniel Gomis
Periodista
Envia
un e-mail a la Nora o la Neus
Tornar a la 'home'
