Paco
Pardos: “Encara som a temps d’aspirar a tot”
Des de que van coincidir la temporada 2001/2002 en
les files del Condis Gramenet, Paco Pardos i Carles Bravo
s’han fet inseparables. El destí i el bàsquet
han unit els seus camins i ara, després de dos
anys en el WTC Cornellà, comparteixen, a més
d’equip, una bona amistat. Tots dos alers analitzen
a continuació el complicat moment en que es troba
el Cornellà i, al mateix temps que ens desvetllen
els seus records, anècdotes i il·lusions,
es mostren confiats en que l’equip superarà
la situació actual i lluitarà pels objectius
que li corresponen pel seu potencial.
Què li està passant al Cornellà
per trobar-se fora dels llocs de play-off?
Paco: És una pregunta que es fa tota la
plantilla i, la veritat, no trobem una explicació
clara. Som un bon grup de jugadors nacionals amb experiència
a LEB i LEB-2 i comptem amb dos dels millors americans
de la competició, i a més amb un entrenador
que ha estat a l’ACB... Però sembla que no
ho acabem d’ajuntar tot ni tampoc d’anar tots
a una, i el pitjor de tot és que quan entres en
una dinàmica negativa és molt difícil
sortir-ne.
No es podria ser un problema de mentalitat, que en
el fons l’equip no fa pinya i no creu en les seves
autèntiques possibilitats?
Paco: Més que de mentalitat, jo parlaria
de falta de concentració en certes fases del joc.
Sobretot, i malauradament, en fases importants dels partits.
Ens costa mantenir una línia alta de joc i això
ho saben aprofitar molt bé els nostres rivals.
Tenim moments de gran qualitat, però també
baixades importants que ens fan anar a remolc durant gran
part dels partits.
Carles: Jo crec que a l’equip hi ha molta pinya.
Som un bloc on existeix un gran ambient perquè
ens coneixem tots força, però estic d’acord
en que falla alguna cosa i no sabem exactament què
és. Potser és que els mals moments ens agafen
a tots de cop i no individualment, com seria el més
normal. És llavors quan la qualitat del grup es
congela. Hi ha trams d’ofuscació col·lectiva
en que la pilota no entra i poc es pot fer per no despenjar-se
en el marcador.
Per què s’escapen tants partits en el
tram final?
Paco: És un problema de dinàmica,
en la línia del que ja hem dit abans... Quan guanyem
un partit amb un final ajustat sembla que a partir de
llavors les victòries en el darrer instant venen
per si soles. Però també pot ser tot el
contrari, com passa actualment. El component psicològic
és clau en l’esport...
Carles: ...Com la sort, cosa que últimament
tampoc no ens acompanya massa. No s’ha d’oblidar
que és un factor que també compta, sobretot
quan hem perdut tants partits amb pròrrogues i
en el darrer segon. No tenim gens de sort amb els finals
igualats.
Esteu d’acord en que seria un fracàs no
assolir els play-off?
Carles: Sincerament crec que sí. Penso que
tenim el bloc nacional més bo de la lliga i, a
més, disposem de dos grans estrangers. Entrar vuitens
ja seria, per mi, un mal resultat, imagina’t si no
entrem...
Creieu que hi ha plantilla per aspirar a LEB?
Paco: A priori tenim una plantilla amb opcions
per aspirar a tot; per entrar als play-off i fins i tot
assolir l’ascens a LEB. El nostre principal objectiu
és entrar als play-off i a partir d’aquí
tot és a cara o creu. Si aconseguim fer valer el
nostre potencial tot és possible. Per exemple,
l’any passat ens vam classificar com a vuitens i
vam tenir contra les cordes el Plasència, campió
de la fase regular. Jo crec que encara som a temps d’arribar
a la fase decisiva de la lliga en condicions d’aspirar
a tot.
Esteu satisfets amb el vostre rendiment personal en
el que va de lliga?
Carles: Lògicament, no. Està clar
que si el conjunt no funciona i som on som, el nivell
personal de cadascú a d’anar malament per
força. Per mi, el principal és que funcioni
l’equip.
Paco: Estic totalment d’acord. No serveix de res
una bona actuació individual si no guanyes. Es
valora molt més una actuació individual
normal en un equip que va primer o segon que no pas destacar
quan el teu equip està enfonsat a la taula.
Molt
Personal
Qui us va ensenyar els primers secrets del bàsquet?
Paco: El meu pare, ex jugador de categories importants.
Recordo que anava de petit a veure els seus partits i
sempre tenia una pilota a la mà.
Carles: Un entrenador de l’escola que em va
portar dels cinc als nou anys i ens feia jugar contra
els grans.
Quin jugador ha estat sempre el vostre ídol?
Carles: M’agradava molt Màgic Johnson.
De petit veia sempre els partits dels Lakers.
Paco: A mi també m’agradava Màgic.
Encara que també admirava a Michael Jordan.
Heu tingut algun jugador català com a referència?
Tots dos: Epi, Villacampa, Margall... Però
més que pel seu joc, per arribar el més
a dalt i ser qui eren.
Un somni a nivell esportiu.
Carles: Jugar a l’ACB, encara que només
fos un minut per poder dir que he estat allà.
Paco: Jo també.
I a nivell personal?
Tots dos: El que pot desitjar qualsevol persona;
poder formar una família, tenir una feina estable
i que la vida et vagi bé.
Quina virtut o qualitat afegiríeu al vostre
joc?
Carles: Jo crec que amb una millor condició
física podria ser més complet.
Paco: M’agradaria poder millorar el tir exterior
i també saber llegir millor les opcions de joc.
Quin és l’estat de salut actual del bàsquet
català?
Carles: Jo el veig bé. Hi ha jugadors catalans
claus en els seus equips per tot Espanya i en les millors
categories.
Paco: Està en un molt bon nivell.
Les seleccions esportives catalanes haurien de jugar
competicions oficials?
Tots dos: Ho veuríem molt bé i de
fet podrien disputar competicions a un nivell molt alt.
Carles: Una selecció catalana de bàsquet
podria fer coses molt importants...
El millor record que guardeu com a jugadors?
Carles: Jugar com a júnior el campionat
d’Espanya; m’agrada mirar de tant en tant tot
el material que conservo com a record. També disputar
la final a vuit d’EBA amb el Montcada. Vam aconseguir
l’ascens però vam haver de vendre la plaça...
Paco: Guanyar la final a vuit d’EBA a Pamplona
amb el Condis, on precisament vaig derrotar al Carles,
i aconseguir l’ascens a LEB-2.
I el pitjor?
Paco: Les lesions. He arribat a estar sis mesos
sense jugar i vaig trobar a faltar molt el bàsquet.
Carles: Una pallissa a la Lliga Catalana on vam
perdre de 40 punts i van donar el partit per televisió...
Teniu alguna mania o superstició sobre la pista?
Carles: Santiguar-me abans de començar els
partits.
Paco: Faig molts rituals abans de jugar i els repeteixo
si em van bé. També tinc sabatilles i mitjons
que sempre em poso si em porten sort.
Que li demaneu, a nivell professional, a l’any
nou?
Carles: Que sortim el més aviat possible
del pou on ens trobem.
Paco: Això i respondre a les expectatives
que havíem creat a principi de temporada arribant
el més lluny possible.
Daniel Gomis
Periodista
Envia
un e-mail a Paco o a Carles
Tornar a la 'home'
