ENTREVISTA A JOSEP NADAL (President CB Cornellà)

EL MÀXIM DIRIGENT DEL CLUB FA BALANÇ DE LA TEMPORADA

"EL CORNELLÀ ÉS MOLT MÉS QUE EL PRIMER EQUIP"

En Josep Nadal gaudeix del privilegi de ser el president del CB Cornellà en un any tant especial com aquest, en que es compleix el 75è aniversari de la històrica entitat del Baix Llobregat. El dirigent ha deixat per un moment les seves obligacions per parlar distesament amb nosaltres sobre l'actualitat que envolta el club. Així, ha fet un balanç conjunt bastant positiu de la temporada que tot just acaba i ha parlat obertament del nou projecte que iniciarà el WTC Cornellà, equip que, tal i com reconeix, no ha sabut complir amb les expectatives creades. Nadal ens ha transmés les seves sensacions respecte els actes de celebració del 75è aniversari i no ha tingut inconvenient en confesar-nos quina ha de ser la filosofia que, segons ell, ha de regir el club. I a més de deixar ben clar que el CB Cornellà és una entitat que va molt més enllà del primer equip, també ha volgut respondre altres qüestions de caràcter més personal. Així pensa el nostre president.

Abans que res, felicitats pel recent Campionat d'Espanya. Suposo que estarà molt content de tancar la campanya amb un èxit com aquest...
Està clar que sí. És una cosa que havíem somiat durant molts anys i finalment ho hem aconseguit. A més, aquesta fita encara té un significat més especial per haver-se assolit en l'any del 75è aniversari.
Quin és el secret perquè el bàsquet base doni tantes alegries i sigui l'enveja de tants clubs arreu d'Espanya?
Nosaltres portem molts anys treballant fort pel bàsquet base, una disciplina que dóna molta més feina de la que la gent es pensa i que necessita al darrera l'esforç d'un gran grup de gent que, sovint, està poc reconegut. Penso que la cantera és allò que més estructura un club i també el que proporciona les satisfaccions més grans. No es tracta només dels resultats puntuals dels equips, doncs veure com els nostres jugadors van nodrint les seleccions catalanes i espanyoles també és una gran alegria. En qualsevol cas, és un treball llarg i constant, perquè encara que et trobis a dalt, el nivell d'exigència és molt elevat i no et pots relaxar. Tot i que, de moment, hem d'estar satisfets perquè hem estat capaços d'aglutinar el bàsquet base de la ciutat i de la comarca.
Per què creu que enguany les seccions femenines han ofert molt millor rendiment que les masculines?
És evident que els resultats femenins han estat bastant millors, però puc assegurar que el treball ha estat el mateix en totes dues estructures. S'ha de tenir en compte que la competitivitat masculina és más gran. El bàsquet femení no compta amb tants clubs i no té al darrera tanta gent que s'hi dediqui. Per tant, per aconseguir èxits en les seccions masculines pots necessitar 10 o 15 anys de treball i, en les femenines, potser la meitat. La feina és la mateixa, però els resultats s'obtenen a més curt plaç.
Quin balanç faria de la temporada?
El balanç en conjunt ha de ser bo. El Campionat d'Espanya de les infantils, el que van disputar les cadets -tot i que amb mala sort-, l'ascens del sènior femení a Copa Catalunya i les finals a quatre de Catalunya dels cadets i pre-infantils masculins, són fites importants que ens han de fer sentir contents. Potser hi ha hagut anys amb més equips en els Campionats d'Espanya, però crec que igualment no ens podem queixar.
Suposo que estarà decebut amb el resultat obtingut pel primer equip...
El resultat obtingut ha estat per sota del que esperàvem, no dic que sigui un desastre però sí que estic decebut. Portem un parell d'anys que les coses no surten com voldríem. I mentre que l'any passat vam poder classificar-nos in extremis pels play-offs, aquest ni tan sols ho hem pogut aconseguir.
Què és el que no ha funcionat?
La veritat és que excuses com haver perdut masses partits per poc i en el darrer moment no em serveixen. Els equips han de saber guanyar també en aquests circumstàncies. Crec que a l'equip li ha faltat esperit guanyador i això ha estat clau en els partits igualats i per quedar fora de la fase final. Si no haguéssim perdut tants partits en el tram final, podríem haver quedat perfectament entre els quatre primers.
La no renovació d'Oleart és una conseqüència directe de no haver entrat als play-offs, que era l'objectiu inicial?
Jo no diria que hagi estat directe, però sens dubte sí que ha influït. El resultat inesperat que s'ha obtingut ha refredat les posicions de les parts i ens ha fet pensar en la necessitat de començar un altre projecte. L'Oleart té les seves coses bones i dolentes, però en general he de dir que és un bon entrenador i amb una experiència contrastada.
Com se sent després que dos ex Cornellà com Gavaldà i Miller hagin estat claus en l'ascens del Valls a LEB?
Les coses quan s'acaben, s'acaben, i crec que no hi ha que buscar més explicacions. Després de dos anys d'èxits constants amb en Gavaldà, el tercer no va ser tant bo i es va considerar oportú començar un altre cicle. De tota forma, penso que és un gran entrenador que sap treure molt bé el suc als jugadors, tal i com va demostrar aquí. Pel que fa al Miller, també penso que és un extraordinari jugador. Amb nosatltres va rendir a un gran nivell, però també ens va limitar molt amb la lesió que va arrossegar durant una temporada sencera. També s'ha de dir que ha pujat molt el seu caché i que nosaltres no el podriem assumir. El Valls ho va aprofitar en el seu moment perquè, segurament, disposava de més possibilitats econòmiques.
S'arrepenteix ara d'haver prescindit d'ells?
En el seu moment vam creure que s'havia acabat un cicle i, per tant prescindir de Gavaldà ens va semblar el más oportú. Potser ens vam equivocar, però el que tinc clar és que quan es pren una decisió després no s'ha de mirar enrere.
Per què han decidit confiar en Miki Larraz per liderar el nou projecte?
Hi ha moltes raons. La principal és que som un club amb vocació de cantera, tal i com ja he comentat abans. Hem de començar a reanimar els nostres tècnics i jugadors per donar continuïtat a aquesta vocació. En aquesta línea, tenim un tècnic que porta molts anys a la casa i que ha passat per molts equips donant bons resultats. Penso que li ham de donar aquesta possibilitat perquè continuï demostrant que és un bon entrenador. Sabem que és un risc, però és una aposta que ens pot tornar la ilusió i que, si surt bé, donarà ple sentit als resultats que s'estan aconseguint amb la cantera.
La seva inexperiència en l'alta competició no pot resultar massa arriscada?
És un risc que s'ha de córrer i més quan un club va econòmicament just com nosaltres.
Es tracta més aviat d'una aposta que busca resultats a llarg termini?
Evidentment tots el projectes necessiten un procés de maduració, però en aquest cas el propi entrenador s'ha posat el nivell d'autoexigència alt perquè sap, com ningú, que el Cornellà està acostumat a estar a dalt.
Si malauradament les coses no van bé des d'un inici, creu que mantindrà la confiança en Larraz?
Això no es pot predir. Quan les coses no funcionen es tendeix a buscar solucions, així que... El que sí vull deixar clar és que confiem plenament amb el Miki i que ens agradaria que estigués molts anys amb nosaltres. Així doncs, li donarem el nostre recolzament absolut mentre poguem i si les coses no funcionen, la veritat, no sé què passarà. Depén també molt de les circumstàncies.
Pot el CBC perdre protagonisme a la provincia amb l'ascens d'Hospitalet i Sabadell?
És evident que perdrem protagonisme perquè ja no serem l'únic equip català de la categoria. El que hem d'intentar és ser millors que ells per recuperar aquest protagonisme.
Està satisfet de com s'està duent a terme la celebració del 75è aniversari?
Ja s'han celebrat una sèrie d'actes importants, però encara resten uns quants més bastant rellevants per després de l'estiu. Si aquests es celebren tal i com esperem crec que haurà estat un 75è aniversari força correcte.
Quins són els actes més importants que estan per venir?
S'està preparant el que ha de ser l'acte central de l'aniversari, previst pel mes d'octubre però que encara s'ha d'acabar de perfilar. També està previst que els nostres dos primers equips, masculí i femení, disputin dos partits contra rivals d'entitat.
Quin ha estat l'acte que creu que ha tingut més èxit fins aquest moment?
La inauguració, amb la presentació del logotip va ser molt significatiu. Penso que aquest, junt amb l'acte central i el de cloenda, són els tres que han de quedar més pel record.
Creu que la massa social està responent com cal?
Sempre penses que t'agradaria encara una major implicació. En general crec que no ens podem queixar, ja que, per exemple, a l'acte inaugural van assistir unes 250 o 300 persones, quan no n'esperàvem més de 70 o 80. S'ha demostrat la nostra capacitat de convocatòria, però potser sí que m'agradaria que la implicació de la gent fos una mica més constant.
És vital per celebrar amb garanties el que resta d'aniversari que el primer equip comenci fent una bona temporada?
El primer equip té una incidència molt important, però hem de saber allunyar-nos de la dependència absoluta respecte l'equip LEB, tal i com passa a molts clubs. Nosaltres volem ser un club on la nostra estrella sigui el primer equip, però abans que tot volem ser una entitat en la que tots els conjunts tinguin la seva importància. Per tant, si el WTC fluixeja és quan hem demostrar que som molt més que únicament el primer equip.
Convenis com els que s'han signat amb Bàsquet Almeda i APRODICO contribueixen a enfortir la imatge integradora del club?
Aquests convenis són molt importants, sobretot, per la millora esportiva de la ciutat que comporten. I són una mostra evident de la nostra vocació de club, més enllà de personalismes, com acabo de comentar.
Quins han de ser els desafiaments immediats pel club?
La societat està canviant molt i les entitats ens hem d'anar adaptant per respondre cada vegada més a les necessitats de la gent, no ens podem tancar única i exclusivament en la vessant esportiva. Penso que això és molt important i necessari per fer-nos més grans i captar, cada cop més, l'adhesió popular.

Daniel Gomis / Premsa CBC

MOLT PERSONAL

Mana a casa igual que mana al club?
A casa diuen que vull manar molt. Jo crec que no tant, però la veritat és que no ho sé...
Enyora la seva època d'entrenador?
En el seu moment, va ser l'època en que vaig disfrutar més dins del bàsquet. Les satisfaccions com a entrenador són molt grans, encara que, lògicament, també em motivar dirigir.
S'identifica amb algun president en concret?
Sempre m'he fixat en els presidents anteriors del nostre club, intentant aprendre el màxim d'ells.
Als seus fills els agrada el bàsquet?
La meva filla ha passat per l'Escola de bàsquet i el meu fill encara hi és, però a cap d'ells els veig prou motivats. No tinc una família gaire esportiva.
Què li agrada fer per desconectar de la feina?
Pràcticament no desconecto del bàsquet... Però m'agrada molt viatjar quan tinc l'oportunitat.
Fins quan creu que seguirà a la presidència?
De moment estic molt a gust en el càrrec, però també penso que les renovacions són necessàries en els clubs.
El moment més dolç i el més amarg de la seva presidència?
Jo em quedaria amb el recent campionat d'Espanya i amb l'any que vam lograr l'ascens a LEB. El moment més amarg ha estat, segurament, el descens de LEB a LEB-2.