|
Josep Rey i Àngel Farré -actuals vicepresident
i responsable de l'àrea del primer equip, respectivament- van poder fer
realitat el somni de tants i tants jugadors de bàsquet del nostre país;
aconseguir un ascens a l'ACB. I ho van aconseguir amb el seu club de tota la vida,
el CB Cornellà. Un orgull afegit, doncs, per a dos cornellanencs com ells.
Tot i que no ha passat tant temps d'ençà aquella fita històrica,
també és cert que la memòria tendeix a difuminar amb el pas
dels anys els mèrits aconseguits. Per això, el 75è aniversari
que enguany celebra l'entitat es presenta com una oportunitat idònia per
rescatar de l'oblit alguns dels moments que han contribuït a fer gran aquest
club. I no hi ha dubte que la inoblidable temporada 1992-93 que va realitzar el
primer equip constitueix un dels passatges més significatius en la història
del CB Cornellà. Aquella temporada, l'equip acabava d'arribar a la 1ª
Divisió -actual LEB- i ningú pensava en pujar tant amunt. Potser
l'únic que ho va creure possible des d'un inici va ser en Manolo Flores,
un entrenador arribat del FC Barcelona mitjançant un acord de col·laboració
signat amb aquesta entitat. Flores va reunir un grup de jugadors que van creure
de seguida en les seves possibilitats i els va motivar de tal manera que la seva
ambició es va fer infinita.
Així doncs, mentre el dream
team d'EE.UU. meravellava el món en els Jocs Olímpics de Barcelona,
no gaire lluny se'n gestava un altre, més modest però igual d'ambiciós.
El resultat: una trajectòria imparable en la que el Cornellà va
arrasar quedant campió i guanyant-se el dret a jugar contra els millors
a l'ACB. Els maleïts diners van acabar impedint finalment poder gaudir del
premi aconseguit, però aquell equip ja havia assolit el seu propòsit;
demostrar que el treball, l'esforç i la il·lusió compartides
no tenen límit. Dos dels seus integrants, l'Àngel i en Josep, ens
ho recorden a continuació.
Cóm vareu arribar a formar
part del club?
Farré: El meu pare era membre de la directiva
i des de molt petit vaig entrar a formar part de l'Escola del CBC. Va ser allà
on vaig coincidir per primera vegada amb en Josep Rey, doncs tots dos erem de
la mateixa promoció.
Rey: Jo també, com l'Àngel,
jugava a una escola de la ciutat i em van escollir per formar part de l'Escola
del CB Cornellà, que representava com una selecció de jugadors de
les diferents escoles. Era molt divertit perquè ens entrenèvem plegats
un dia a la setmana i després molts cops ens tocava enfrontar-nos jugant
en els nostres respectius equips.
Quin record guardeu de la vostra etapa
com a jugadors del CB Cornellà?
Farré: Molts bons
records, tant del meu pas per les categories inferiors del club, com de la meva
segona etapa ja al senior, després de passar per Granollers, València,
Granada i Badajoz. Tot va ser molt positiu, tant a nivell esportiu, ja que cada
temporada estàvem entre els millors i aconseguiem èxits, com a nivell
de convivència amb tots els companys i la gent del club. Lògicament,
l'any que vam aconseguir l'ascens a l'ACB va ser la culminació de tot plegat.
Rey:
Jo també guardo un gran record, sobre tot de molta il·lusió,
treball i companyerisme. Tant l'Àngel com jo vam formar parte de la primera
generació de l'Escola del club, l'any 75. La il·lusió de
ser part integrant d'un projecte nou va marcar també els meus posteriors
anys com a jugador. Després d'un etapa jugant en altres equips (Granollers
-on va tornar a coincidir amb l'Àngel- i Canàries), va ser molt
especial poder retornar al club i retrobar-me amb antics companys. A més,
en aquesta època vaig tornar a coincidir al senior amb un entrenador amb
molta empenta, en Josep Nadal, l'actual president. Quina va ser la clau
per aconseguir l'ascens a l'ACB?
Farré: La gran direcció
de Manolo Flores i la mentalitat guanyadora de tots els membres de l'equip. Tots
vam demostrar una gran capacitat de sacrifici, sabent molt bé quin era
el nostre paper dins l'equip. El cert és que hi va haber molta unió
i això ens va permetre jugar com un autèntic equip. Aquella temporada
vam ser com una autèntica màquina: teníem velocitat, versalitat,
força i alçada, i un americà molt complet (Eric Manuel).
A més, els jugadors que van arribar del Barça van aportar una dosi
extra de qualitat.
Rey: Per sobre de tot, una gran ambició. La
gent jove que va venir del Barça va arribar amb moltes ganes de fer coses
importants i, d'aquesta manera, ens van aportar als que ja erem aquí encara
més motivació. Així, vam reunir un equip de qualitat, molt
compensat i amb moltes ganes de donar-ho tot i fer-ho bé. En Manolo Flores
va ser molt important per aconseguir una convergència entre l'empenta dels
joves i les energies renovades dels més veterans. Va ser així com
es va crear un nexe d'ambició que va resultar clau. Recordo com molts entrenaments
acabaven a cops de puny, però ni molt menys perquè hi hagués
mal ambient, sinó perquè tots volíem jugar i, per tant, anàvem
al límit.
El recolzament de la massa social va ser decisiva?
Farré:
Tothom s'hi va abocar. Tant les institucions com els seguidors; el pavelló
estava totalment ple partit rera partit. Realment hi va haver connexió;
el públic gaudia molt amb el nostre joc i ens contagiava el seu entusiasme.
Sens dubte, aquest va ser un factor molt important.
Rey: És
cert, vam anar tots a una i això va permetre crear un ambient en el que
tot semblava molt més fàcil.
Suposo que va tenir una significació
especial pels jugadors de casa, no?
Farré: Quan vam aconseguir
l'ascens i, a més de disputar la final, vam poder guanyar el títol
davant el Guadalajara, equip vinculat amb el R.Madrid, em vaig emocionar moltíssim.
Aconseguir un èxit així a l'equip on t'has iniciat és el
màxim que et pot passar i en aquells moments t'alegres especialment per
tota la gent del club.
Rey: Així és.
Vau
ser conscients de seguida d'haver fet història?
Farré:
Jo vaig pensar de seguida que havíem fet història i més
per la forma com ho havíem aconseguit, sense perdre pràcticament
cap partit. De fet, aquella temporada ben aviat em vaig adonar que se'ns presentava
una oportunitat única per aconseguir la fita que finalment vam assolir.
En un principi podia semblar gairebé impossible plantejar-se l'ascens,
però des de la primera reunió, en Manolo Flores ens va mentalitzar
de que podíem aconseguir-ho. Té un caràcter guanyador i només
arribar del Barça va creure en nosaltres i ens el va transmetre. Això
ens va donar una confiança i motivació que van ser decisives.
Rey:
Quan estàs inmers en la dinàmica d'equip no te n'adones tant
de la significació que poden arribar a tenir els teus èxits. Ha
estat amb el pas del temps que he anat prenent consciència real del que
va suposar aquell ascens i del difícil que serà repetir-lo. Tot
i ser un club modest i haver de lluitar contra equips molt més potents
econòmicament, el que vam aconseguir aquell any va ser bàsicament
gràcies a un mèrit esportiu. Un èxit que va permetre el Cornellà
fer un salt qualitatiu enorme com a club i entitat esportiva.
Va ser
una gran decepció no poder gaudir del mèrit aconseguit?
Farré:
Tots erem conscients de les limitacions d'un club modest com el Cornellà
i sabíem que no podíem competir en quant a potencial econòmic
amb altres equips de capitals de província. La directiva va intentar fer
tots els esforços possibles, però finalment no va poder ser.
Rey:
Sí que va quedar un lleuger aire de decepció, però tampoc
gaire perquè tots sabíem que seria molt complicat poder jugar a
l'ACB. Malgrat tot, això no ens va limitar les ganes ni la capacitat d'entrega
en cap moment.
És possible que es pugui repetir algun dia un
èxit similar?
Farré: Tot i que és molt difícil,
tinc esperances de que algun dia es pugui arribar a repetir un èxit similar.
També és cert que cada cop hi ha més competència i
els equips rivals són més forts i ambiciosos. Malgrat tot, espero
poder veure algun dia el Cornellà de nou a dalt de tot.
Rey:
M'agradaria molt. De fet, aquest club ha demostrat que, per capacitat organitzativa,
pot aconseguir qualsevol repte esportiu que es plantegi. Però també
sóc conscient que cada cop hi ha més ciutats apostant fort pels
seus equips. Tot i la dinàmica no gaire positiva que ha seguit el primer
equip els darrers anys, la bona estructura del club pot possibilitar que en qualsevol
moment es tornin a donar els condicionants idonis per a ascendre novament de categoria.
Per què vau decidir seguir vinculats amb club?
Farré:
Convertir-me en l'enllaç entre la directiva i el senior va ser una manera
de seguir vinculat indirectament amb el primer equip, tot i que les darreres temporades,
per motius laborals, m'he vist obligat a distanciar-me una mica del dia a dia
de l'equip.
Rey: Bàsicament, per amistat. El fet que hi hagués
a la directiva gent com en Julià Paricio, Manel Isàbal o Josep Nadal,
va ser decissiva; persones al costat de les quals havia crescut dins del club
i que em van oferir la possibilitat de col·laborar amb ells. Què
representa per a vosaltres el CB Cornellà?
Farré: Doncs
molt, sobretot tenint en compte que he crescut dins d'aquest club i tots els meus
amics també hi han format part d'una manera o altre.
Rey: Moltíssim;
de petit, em va reconduir la vida, i de gran, m'ha ensenyat el valor de la feina
en grup. Podria dir que el CB Cornellà m'ha fet sentir més persona.
Cóm veieu el futur immediat del club?
Farré:
Amb optimisme. El CB Cornellà sempre ha treballat dur i amb molta il·lusió
per cuidar totes les seves facetes; el bàsquet base, el femení,
la representació dins la ciutat, els actes socials... Espero que, hi hagi
qui hi hagi manant, el Cornellà conservi la imatge que sempre ha tingut
i que l'ha fet gran, la d'un club en tot el seu conjunt .
Rey: Esperançador.
El bàsquet escolar ha portat molt d'entusiasme i encara una major resposta
social. A més, la ciutat segueix creixent i continua tenint el bàsquet
molt arrelat dins seu. Malgrat les dificultats puntuals, l'anar avançant
pas a pas i consolidant-nos de mica en mica ha de portar per força resultats
positius.
|
